«Els herois del plàstic»
Clara Tortini és coworker a Aticco , és italiana i està fent un màster a la UPF. Té un bloc anomenat Plastic-Free Heroes, que intenta conscienciar sobre l'ús excessiu del plàstic a la nostra societat i com reduir-lo. En aquesta entrevista ens dóna el punt de vista sobre aquest tema i com des de la seva perspectiva podríem millorar-lo: Com vas començar amb tot el moviment del plàstic? i per què vas decidir obrir-te el bloc? Sempre m'ha interessat el tema del medi ambient. Vaig créixer en una família on tots estàvem molt conscienciats amb aquest tema. Per això crec que el meu interès va néixer des de petita. Però va ser a Holanda, quan vaig viure sis mesos allà (tenia 20 anys) que vaig començar a adonar-me que el problema era molt seriós. Vaig començar a llegir molts llibres sobre el tema, veure documentals i en viure a Holanda, un país força Green, em va ensenyar molt. Però en particular, va ser una TED Talk a Youtube d'una noia que explicava com vivia una vida impacte zero a Brooklyn, cosa que em va ajudar a obrir els ulls. Així que vaig començar a interessar-me, llegir, informar-me i parlar amb la gent, per preguntar les seves opinions. Volia canviar de cop la meva vida, però el que em faltava era la voluntat i l'impuls que necessitava per fer aquest gran canvi. Els viatges, la mandra, la por em van aturar tres anys més. Creia que una vida focalitzada a reduir el consum de plàstic no era compatible amb el nostre estil de vida. Van ser la Xina i Barcelona les ciutats que ho van canviar tot. Gràcies a aquestes experiències, em vaig adonar que estava intentat defensar el meu planeta, ser ecologista, però en realitat, a la pràctica no era així. La meva vida era la primera que havia de canviar per ser coherent amb mi mateixa i fidel als meus ideals. Jo era la primera que cometia errors i si no hagués començat a canviar les coses, m'hauria penedit tota la meva vida. Segur que no podria canviar el futur del planeta, però sí inspirar les persones, despertar consciència sobre el tema i viure una vida més en línia amb els meus principis i valors. Així que vaig començar el meu bloc la tardor passada i, des de llavors, ho va canviar tot. Vaig dir no a la majoria del plàstic d'un sol ús i poc a poc vaig començar a adonar-me que a la nostra vida hi ha un munt de coses que en realitat no necessitem. Aquest camí em va ajudar a adonar-me del que hi havia al nostre voltant, de la nostra manera de viure, de la nostra manera de veure l'ésser humà com a centre del món. El bloc crec que va ser la meva manera de conscienciar, influenciar la gent de manera positiva i “canviar” el món. Però també va ser una manera de començar un capítol nou a la meva vida i fer-ho de veritat, sense posposar-ho més. Després d'alguns mesos es va ajuntar a aquest projecte una de les meves millors amigues, la Dominika que ara viu a Polònia. Amb ella sempre he pogut parlar sobre el tema del medi ambient. Compartim opinions, principis, idees i una mateixa manera de veure el món. Sempre parlava amb ella sobre el bloc i el tema del plàstic. Ja des del principi m'ajudava molt. Així que hem decidit unir-nos i ara estem totes dues en aquest projecte. La seva arribada va canviar moltes coses en positiu, a nivell pràctic, però també a nivell espiritual diguem-ne. Em va ajudar a arreglar moltes coses amb el bloc i el compte d'Instagram , però també representa un suport moral fonamental. Som un equip i ella omple les meves faltes diguem-ne. Quina creus que és la situació en què estem actualment amb el tema del plàstic? La situació en què estem actualment és més greu del que creiem. Hi ha estudis que diuen que, si seguim així, el 2050 tindrem més plàstic al mar que peix. A més, un estudi recent publicat ha dit que cada setmana mengem plàstic equivalent a una targeta de crèdit. El micro plàstic es troba a tot arreu, a l'aigua que bevem, al formatge que mengem, al peix… Hi ha plàstic als nostres cosmètics i la nostra roba està feta de plàstic. No som conscients de com les nostres vides giren al voltant d'aquest material. El que em va fer pensar molt, quan vaig començar aquest canvi, és la inconsciència de la gent i la incapacitat de sentir preocupació pel nostre futur, no sols dels éssers humans, sinó també de la biodiversitat en general. Estem perjudicant de manera irreversible el futur del planeta i de les futures generacions. I el que pensem és buscar un altre planeta on viure, sense pensar a salvar-ho. Creus que es podria haver començat abans a canviar aquesta situació? Sí, sens dubte. Ara estem començant a despertar aquesta preocupació, però es podria haver començat molt abans. Crec que hem esperat una solució des dels governs, de la gent que té poder, però no hem pensat que podem fer nosaltres com a individus. ¿Ens pots donar alguns consells sobre com podem ajudar a reduir el plàstic de les nostres vides? Primer, tindre paciència. No és un canvi que passa de la nit al dia. És un camí que necessita temps. Segon, com he dit abans, crec que hi ha moltes coses sense les quals pensem que no hi podem viure. En realitat no és així. De vegades també ens manca la curiositat, la gana o els mitjans per trobar alternatives. La pregunta que t'has de fer és “Necessito de debò aquest objecte?” “Hi ha alternatives més sostenibles?” Jo he començat dient NO a tot el plàstic d'un sol ús que puc evitar, sense problemes. Per exemple, les bosses de plàstic, els envasos, les forquilles, les compreses, els raspalls de dents, les palletes, la pel·lícula de plàstic, la gillette etc. Per a tots aquests objectes hi ha alternatives sostenibles. Per exemple, les palletes, aquest objecte en realitat no ho necessitem. Però en cas de necessitar-ho de debò, hi ha alternatives més sostenibles, com la de paper, bambú o acer. Si vas a un bar, pots preguntar educadament si et poden portar la teva cubata sense palla. El que ajuda també és explicar perquè estàs demanant això, ensenyar quina alternativa tens. De vegades la gent necessita escoltar la teva explicació, per adonar-se que el que estàs demanant no és una ximpleria o caprici. Un altre obstacle és la por que la gent pensi que som rars. Però ens hem d'acordar que tot això representa un impacte positiu per al planeta. Tercer, ser curiosos. Començar a descobrir quines són les alternatives que tenim. Conéixer botigues que ens poden permetre reduir el nostre consum de plàstic. Per exemple, quan vaig venir aquí a Barcelona, vaig descobrir que aquesta ciutat és eco-friendly en molts sentits i et dóna l'oportunitat de reduir el consum de plàstic. Tercer, parar de ser mandrós. Molts cops anem al supermercat i ens oblidem de portar amb nosaltres les nostres bosses de cotó. O mengem fora i ens oblidem les forquilles reutilitzables. En realitat són petites accions que és molt fàcil integrar a la teva vida quotidiana. Només ens hem d'acostumar. Per exemple, es pot començar amb portar una ampolla reutilitzable per no comprar botelles de plàstic. Portar les bosses de cotó quan vas de compra. Renuncieu als envasos de plàstic que no necessitem. Comprar més productes locals i fruita i verdura de temporada. Triar xampú i condicionador sòlids, per evitar tot el packaging de plàstic. Descobrir les opcions per a una regla més sostenible. Portar una tassa reutilitzable si vols prendre un cafè per emportar. I parar de pensar que no podem fer la diferència perquè podem. Una altra cosa és aprendre a reduir, reutilitzar i reciclar. Sempre hem pensat que reciclar podia ser la solució, però no és així. Primer per reciclar cal una quantitat d'energia i aigua exagerada. Segon, pel cost econòmic i energètic, moltes ciutats no reciclen de debò. A més, imagina't aquesta situació: el teu bany està inundat. Quina seria la solució? Tancar l'aixeta o passar el pal de fregar? Aquesta metàfora crec que resumeix molt bé la situació en què estem ara. Tenim l'oceà ofegat en plàstic i seguim produint i consumint, sense pensar que la solució és reduir o parar de consumir i produir. No hem tancat l'aixeta. Així que, per tornar a la regla de les 3 erres (reduir, reutilitzar, reciclar), abans hem de reduir, és a dir, deixar tots els objectes que en realitat no necessitem o que podem canviar amb alternatives sostenibles. Segon, reutilitzar per donar una segona vida als productes que ja tenim. Aquesta part també us ajuda a despertar la vostra creativitat i ser curiós. I al final, com a darrer recurs, reciclar.Aticco i la sostenibilitat
A Aticco també estem treballant per reduir l'impacte negatiu al planeta. Des del disseny dels nostres edificis fins a la gestió dels residus.- Tots els nostres espais tenen grans finestrals per on entra molta llum natural. Això fa que puguem gaudir de llum solar la major part del dia i reduïm el consum d'energia. Les oficines privades i les sales de reunions són caixes de vidre que també reben la llum de l'exterior. A més , tenim instal·lats sensors de moviment que només s'activen quan detecten la presència d'algú, i que eviten que els llums es quedin encesos per error. Les nostres terrasses disposen de sensors de llum, perquè s'encenguin quan es faci fosc i s'apaguin a l'alba. Així evitem deixar-les enceses per error. Tota la il·luminació és de baix consum.
- Lelecció del proveïdor denergia també és un factor clau, més encara quan es té un consum alt denergia. En el nostre cas, triem un proveïdor que ens certifiqués que tota l'energia que consumim prové d'energies renovables . Així ens assegurem que no estem fent un malbaratament de recursos renovables.
- Volem reduir l´ús d´envasos de plàstic. Per això al welcome pack que lliurem als nostres coworkers en entrar a Aticco , s'inclou una ampolla reutilitzable perquè puguin posar aigua o begudes sense haver de comprar nous envasos de plàstic . A més, estem reduint el consum de plàstic als nostres esdeveniments a través de gots reutilitzables en lloc dels gots de plàstic d'un sol ús.
- Tots els nostres centres compten amb classificació de residus per facilitar el reciclatge . A les cuines hi ha contenidors d'envasos, residus orgànics, vidre, cartró i resta. A més a prop de les nostres impressores hi ha contenidors de paper.
- Tots els envasos que trobem a les cantines Aticco són biodegradables.
- Impulsem que els nostres coworkers usin patinets elèctrics per traslladar-se d'un lloc a un altre podent reservar-los als nostres espais . És una forma àgil i sostenible de moure's per la ciutat.
