Eva Andrés
Social Media Specialist
Maria Polo
Head of Product a Ubeeqo
Des de la teva perspectiva, quina és la situació actual de la dona al món laboral?
La situació de la dona al món laboral ha millorat considerablement, però si posem d'exemple el món tecnològic, la bretxa de gènere s'ha ampliat en els darrers 20 anys. A parer meu, aquesta bretxa continua per normes socials i diferències d'educació per sexe. Si un home promociona els seus èxits es percep com una cosa positiva, si ho fa una dona, se'l classifica com a poc competent, menys atractiva socialment i fins i tot menys contractable. Mentre segueixi havent-hi estereotips o tradició que animi els nens a ser valents ia les nenes a estar sempre perfectes, continuarà existint aquesta bretxa.
Les estadístiques confirmen any rere any que les empreses amb almenys una dona en la direcció obtenen més retorn de la inversió, menor palanquejament i millors valoracions. En aquest sentit, les startups han ajudat a canviar la norma, i m'encanta veure cada dia més dones fent realitat les seves idees i somnis, aportant tantíssim valor, col·laborant i fent de la diversitat la norma i no un trending topic.
Quins referents femenins us han inspirat en la vostra trajectòria?
Moltes dones m'han inspirat en la meva carrera, des d'Ada Lovelace o Grace Hopper a Marissa Meyer oa la meva mare i les meves àvies. Però no només m'han inspirat per la seva contribució al món tecnològic, sinó pel seu caràcter i esperit lluitador, o per demostrar al món que pots tenir un nadó i continuar dirigint una empresa amb èxit. La meva mare, que va ser pionera al seu camp, em va ensenyar que els límits te'ls marques tu, i que mai has de deixar que ningú et digui que això no ho pots aconseguir.
A dia d'avui, treballant al camp de product management, encara no he pogut conèixer una dona CPO (chief product officer), per la qual cosa espero que la meva llista de referents femenins augmenti encara més en el futur.
Marina López
Senior Business Developer a Localoo
Des de la teva perspectiva, quina és la situació actual de la dona al món laboral?
Continuem avançant, no vull dir que “seguim lluitant”, perquè considero que no és una lluita, és un procés de conscienciació. Si alguna cosa ens ha mostrat el Me Too és que molts dels nostres companys i companyes no eren «conscients» de les desigualtats, dels micro masclismes a la feina, de la normalització de certs criteris, conductes i comentaris.
Continuem avançant, sí, junts, gràcies a les veus sense por que obren debats i també el suport que s'està donant des de l'entorn masculí, companys de feina. Ja que això no és una lluita de sexes, no és una lluita de banda contra l'altra, és un canvi social que necessita una col·laboració entre tots. Qualsevol canvi significatiu i permanent ve de la mà de tothom.
Segons la meva experiència personal al món laboral:
– Els “sènior” rols, continuen sent, principalment d'homes. He escoltat «no trobem dones per a aquests rols»… De veritat? La subjectivitat entra en joc.
– Els sous… surrealista, però continua sent una realitat, segueix havent-hi disparitat, i no entenc quin és el raonament en aquest cas.
– «L'edat fèrtil», a partir de certa edat, les preguntes com «es donarà de baixa maternal? estarà menys present quan estigui de tornada?»… entren en joc, i es nota. En aquest cas, novament és un canvi que ha de venir de part de les dues parts de la societat, les empreses i RRHH han de buscar una harmonia entre talent i «la realitat de l'ésser humà» xD… També considero que el govern juga una part important. Si es reformessin certes lleis, per exemple, que recolzessin la igualtat d'una baixa paternal com a maternal, estaríem una mica més a prop d'igualtat de condicions.
– «The mens club»… La normalització de conducta ha començat un procés en què les dones, i especialment en el món de sals, no hem d'adaptar-nos al to de l'entorn especialment masculí en què ens movíem sinó que podem ser nosaltres mateixes, podem aixecar la mà quan hi ha una conducta incòmoda i es respecta.
Però la veritat és que hem avançat i es nota, en el meu equip actual no noto cap diferència entre sexes i hi ha total transparència interna. Espero que, amb la col·laboració de tots, aquest procés no es freni a nivell mundial. Tot el que és bo es fa esperar, però arriba.
Quins referents femenins us han inspirat en la vostra trajectòria?
Els meus referents no són renowned, són les companyes i mentores que he tingut al meu costat al llarg de la vida… diferents cultures, generacions, professions etc. Les converses a l'hora de dinar sobre experiències passades, aprenentatges, vivències que m'han fet aprendre, canviar de perspectiva, fer-me més fort i trobar la meva veu. L'Anie, la meva germana, la Mylena, la Núria, la Mamen, l'Anna, la Raquel, la Xulia, la Noe, la Lucía… la meva mare, … el meu pare! que no és un referent femení, però és un feminista. Els meus pares sempre m'han donat suport en tot, mai no m'ha fet sentir-me limitada per «ser dona».
Són persones rellevants només per a mi, però que al final són les que m'influeixen més en el meu dia a dia. M'han aportat el que necessito per avançar en la meva trajectòria professional… des d'un refugi on deixar fluir la meva ràbia davant de certes desigualtats i excessos, com un trampolí des d'on agafar energia, seguretat i impuls per llançar-me a allò desconegut, sense por, sense prejudicis, sense límits…
Anna Muñoz
Managin Director a Alta Medical Services
Des de la teva perspectiva, quina és la situació actual de la dona al món laboral?
A nivell general, hi ha moltes evidències que han demostrat que la dona pateix una discriminació laboral molt important respecte del referent masculí. És una situació molt complexa de tractar, ja que està molt generalitzada. Comença a l'educació que rebem, els contes que llegim, els referents culturals i models que la societat ens ofereix.
Al món de la sanitat, on treballo, igual que en altres àmbits, la dona ha anat guanyant un destacat protagonisme. Tot i així, quan analitzes el nom de les dones que arriben a càrrecs directius de més responsabilitat, veiem novament el predomini masculí que no es correspon amb la ràtio dona/home de les bases.
Si analitzem el percentatge d'empresaris del nostre entorn que discriminen les dones per la por a les baixes maternals, se'ns posarien els pèls de punta! Això és molt impactant. Si això ens passa a nosaltres a altres llocs, la situació és infinitament pitjor. Hi ha exemples impactants, com el d'un mateix currículum, però signat per Jane o John Smith. La proposta salarial per a Jane serà inferior que la de John.
El model de startup té una altra dinàmica. D'entrada, sembla que no està tan subjecte a la discriminació, ja que no hi ha cap empresari que fa un contracte i et discrimina per ser dona. També es podria argumentar que l'ésser emprenedor no depèn del gènere, sinó de la iniciativa individual i la personalitat. Però quan analitzem el nom de dones empresàries respecte del dels homes, es torna a produir el que passa al món laboral en general, hi ha menys dones empresàries si ho compares amb els homes. Hi ha tants factors implicats que és complicat de resoldre.
Al món empresarial, la dona ha d'aprendre a fer un pressupost, ja que d'entrada sol ser poc objectiva i tendeix a infravalorar la seva feina. De la mateixa manera, a la dona se li acostuma a discutir més un pressupost, si ho compares amb un home. El gènere també implica certes diferències en temes com ara el networking. Els homes, sovint, tendeixen a solidaritzar entre ells i crear empaties, es reuneixen fora de les hores de treball i estableixen relacions fora del que és professional, que ajuden a la presa de decisions. Això és menys freqüent en el cas de les dones.
Quins referents femenins us han inspirat en la vostra trajectòria?
A la meva època de becària de recerca a l'Hospital Clínic de Barcelona, vaig tenir una professora excepcional. Es deia Dra Teresa Gallart, una metgessa extraordinària, que va treballar en la immunologia de la SIDA. Teresa, va néixer el 1942 a Artesa de Lleida, un municipi de la comarca del Segrià. Ella sempre explicava les grans dificultats que va tenir per aconseguir estudiar la carrera de medicina, ja que per l'època i el lloc semblava que el seu destí era ser mestressa de casa, feliçment casada i amb molts fills.
Actualment, més que referents femenins, parlaria d'entitats que han estat imprescindibles per inspirar-me com a empresària: Barcelona Activa i el seu programa Inicia, adreçat a dones que tenen una idea de negoci o un projecte emprenedor i volen posar-lo en marxa. Per mi ha estat fonamental, ja que et formen en allò que representa ser empresària i es treballa, no només la part tècnica, de fer un pla d'empresa, les finances… sinó que també cuiden molt la part emocional. Programes com aquests et faciliten molt les coses!
Eva Carbonell
Customer Success Manager a ElectricFeel AG
Des de la teva perspectiva, quina és la situació actual de la dona al món laboral?
M'agrada ser optimista i pensar que estem anant pel bon camí. Fa uns anys quan vaig començar a estudiar enginyeria érem tot just un 10% i si te n'anaves a altres països com Alemanya eres encara més, una bestiola rara. Ara em veig envoltada de moltes dones ficades en projectes súper interessants, pioners en el món de la tecnologia, el disseny, la música… espero que això no pari.
El terme igualtat d'oportunitats em sembla que és un concepte difícil, moltes empreses intenten arreglar allò que fins ara “han fet malament” i ficar dones en llocs de management per quedar bé de cara a la galeria. Això, de vegades, provoca l'efecte contrari al desitjat, ja que es generen enveges i comentaris masclistes que no ens fan gens bé. Crec que hem de començar el canvi social, no des de dalt sinó des de baix. Hem de fer que les nenes a l'escola tinguin les mateixes aspiracions que els nens, que si estan malalts no hagi de ser sempre la seva mare la que deixi la feina per anar-los a buscar, sinó també el seu pare, que les baixes de maternitat siguin compartides, i que tornar a la feina després de passar un temps amb la família no sigui una reculada sinó el que és, una pausa natural.
He viscut a diferents països que van de progressistes, però si una dona vol tornar a la feina abans de l'any establert de baixa maternal o compartir part dels seus mesos amb la seva parella se la considera una “mare corb” que abandona el seu fill. Sí, com he dit, estem avançant, però no val conformar-se, més que igualtat crec que hem de promocionar la diversitat de sexes, cultures i edats, una persona pot ser un bon treballador o un bon cap, independentment de si és home o dona , més júnior o més sènior , suís o xinès (per posar un parell d'exemples de països on he treballat).
Quins referents femenins us han inspirat en la vostra trajectòria?
La veritat és que no em surten noms tipus Marie Curie o Margaret Thatcher, sinó el de les meves amigues, les meves cosines, les meves companyes de treball, que es van ficar a estudiar una enginyeria o que van decidir lluitar per ser artistes, moltes van deixar la seva ciutat per anar a estudiar fora i treballar en un idioma que no és el seu, envoltades de gent molt més experimentada que de vegades pensaven: què m'ensenyarà aquesta a mi? I malgrat tot, han lluitat i han aconseguit arribar a llocs de direcció en grans empreses oa ser reeixides emprenedores liderant projectes súper interessants. Elles són les que m'han inspirat i m'inspiren encara en el dia a dia, i espero que això només sigui el principi.
Estefania Peral
CEO&Founder de Spanish-elearning
Des de la teva perspectiva, quina és la situació actual de la dona al món laboral?
Crec que el paper que la dona ocupa al món laboral ha millorat molt a la majoria dels països desenvolupats, però segueixen existint desigualtats i encara queda força camí per recórrer.
A Espanya, encara que cada cop són més les persones, que reconeixen que l'home i la dona estan igualment capacitats per ocupar llocs de responsabilitat, hi continua havent desigualtat d'oportunitats i desigualtat salarial, en gran part a causa de l'estructura tradicional de les empreses que dificulta la promoció del talent femení. La majoria de llocs directius segueixen estant ocupats per homes i encara que les dones tenen ambició per créixer professionalment, no sempre ho tenen fàcil.
Amb internet s'està donant un fenomen de democratització de la societat, d'accés a la informació, de visibilitat, entre moltes altres coses, que pot acabar sent clau per a la consecució de la igualtat de gènere a nivell professional.
Sí que crec que els nous models de negoci, com les startups, s'estan convertint en una manera de prosperar professionalment per a les dones . Un estudi publicat recentment per The Boston Consulting Group i MassChallenge declara, que tot i rebre menys finançament, les startups fundades per dones són més efectives i generen el doble d'ingressos que les dels homes, en part perquè reben més rebutjos a les seves sol·licituds de crèdits i estan obligades a elaborar plans més realistes i menys arriscats que els dels homes.
Personalment penso que perquè realment arribi a haver-hi igualtat de condicions en el terreny laboral entre homes i dones, primer cal resoldre el desequilibri existent en l'àmbit personal de les famílies, on la dona continua havent de portar, en la majoria dels casos, molta més càrrega de les responsabilitats domèstiques, tant en les feines de la llar i especialment, en la cura dels fills.
Dit això, sóc de les que creu que els homes i les dones som molt diferents i alhora complementaris, i és meravellós que sigui així.
Quins referents femenins us han inspirat en la vostra trajectòria?
Són moltes dones que m'han inspirat al llarg de la meva vida tant personatges públics com gent del meu entorn personal. Totes tenen un component comú: són dones lluitadores que, d'una manera o altra, s'han hagut d'enfrontar en algun moment de les seves vides a realitats molt adverses i ho han fet amb gran tenacitat, resistència i resiliència. Suposo que em sento identificada amb part de les seves històries i per això la meva inspiració cap a ella.